Aquest cap de setmana m’ha tocat fer de cangur de la Nerea.

Ens ho em passat molt bé. Per sort es una nena molt bona, que no dóna gens de guerra.

Li vaig presentar als meus altres nebots. El Román i la Irene.

Per veure les fotos…

Cangur Nerea

Fa mesos que no he actualitzat. La veritat es que he tingut molta feina. He estat liada fent el catàleg de monedes. També hem tingut feineta de Cocoroto, varíes webs que ens han tret més temps del que ens pensábem.

Vull recobrar el ritme i tornar a actualitzar més sovint…

Aquests mesos, el poc temps que he tingut lliure l’he dedicat a anar a les Borges a intentar ajudar amb les tasques del camp. I a posar la casa al dia. Una miqueta de temps per als amics (el fabulós cap de setmana del Pauló), una miqueta de temps per la familia (la princeseta Nerea) i una miqueta de temps per estar a casa tocant-me el melic….

Genial cap de setmana… millor que en qualsevol casa rural. Cap de setmana de “relax”. Jo soleta amb els papes a les Borges i tot el cap de setmana pencant com burros. Aixó sí el terreny poc a poc s’asemble més a un hort que a una selva verge com fins ara.
El Jordi es va haber de quedar a Barcelona treballant, així que he aprofitat per dormir ben ample (tot i que la seva escalforeta es trovaba a faltar per les nits).
Hem cremat males herbes, hem podat una miqueta, ens hem desfogat destrossant una pica i unes uralites a cops, hem endreçat la llenya, hem tret males herbes, hem tirat hebicida amb la sulfatadora,… i quan he arribat a casa, encara estaba de bon humor per endreçar tot el que feia setmanes que no endreçaba.
Llàstima que el total relax s’esvaeix al recordar que demà hem d’anar a treballar, a barallar-me amb l’odiós codi php…

Avui dedico el post a la Laura. Per haver fet possible la que ens tornessim a trobar el millor que ha passat per fnac, per haver-nos deixat embrutar casa seva, per animar-me a blogejar més, per ser la primera en postejar-me, i per dessitjar-li moltes felicitats. També per veure si fent-li la pilota m’envia fotos de la festa d’ahir, que em vaig descuidar la càmera.

Molt bo el sopar, molt bona la companyia i molt divertida la font de xocolata, que ja començem a dominar una miqueta més que a la festa de cap d’any de la setmana pasada.

Ja som al 2008.

Ara feia temps que no blogejaba. El canvi de feina, els nadals, les vacances… sí, sí, jo he tingut vacances. Onze dies meravellosos que m’han sentat molt bé. He tornat a la feina amb més ganes (segurament m’ha ajudat el fet de treballar en un projecte nou, menys comlex que l’anterior i més definit).
Aracomençem un nou any i toca fer balanç del que hem tancat i pensar que hem fet i deixat de fer… i pensar que volem fer en el nou 2008 i que volem deixar de fer.

El cert es que fent memória no aconsegueixo recordar qué he fet durant el 2007. Ha estat un any força tranquil. Sense massa novetats ni emocions. Al març el viatget a Madrid (amb varicel·la inclosa), i al octubre el canvi de feina. Ha estat el més mogut que he fet. Ha estat l’any en que la meva família m’ha declarat oficialment fotógrafa (llástima que són els únics) i l’any en que m’he arriscat i m’he llençat a la compra del iMac. A veure si l’aprofito.

Un any en que he fet molts amics (alguns de molt importants… com la Alla) i n’he descubert d’altres (com la Amaia o la Laura). He conegut els meus nous companys de feina, que amb el temps, espero que siguin bons amics. I també molts d’aquests amics han marxat lluny o han decidit fer-ho, con el Frank que ens marxa uns mesos a Canadà (¡estic segura que li anirá genial!), o la Alla, que ha decidit anar a viure a la capital, i la Edurne, es clar, que ha estat uns messos voltant per la desconeguda América.

Ha estat un any sense altes ni baixes (aixó està bé), sense novetats i molt planer… pero un bon any.

L’any que ara comença será un any de comiats (els que ja he comentat que han decidit marxar), i espero que un any ple d’alegries. Espero que m’acabi d’adaptar a la nova feina, i que allà sigui tant feliç com ho he estat sempre arreu on he anat.

Ahir vaig dir l’adéu definitiu a la etapa Fnac. Que no a la gent.
Em va fer molta il·lusió que vingués tanta gent. Menció especial pel Goyo i el Rodri, que mai es deixen veure en aquestes festes.

Va ser un bon sopar… una miqueta oliós, però bon sopar. Gràcies a tots per venir.

I com vaig prometre, aquí en teniu les fotos. Per ara encara no he escaneixat les polaroids que em veu regalar (per cert…. no està la Ale!!!!, i suposo que jo en el seu regal tampoc…. molt malament).

Ven aviat les penjaré, ja us avisaré per que les pogueu tenir també.

FESTA COMIAT FNAC

Ja estic instalada. Fa tres dies que he començat i sembla ja que porti molt de temps.
La feina no està malament. Tinc estones millors i estones pitjors. Però es tranquil, l’horari es bo, i puc anar programant al meu ritme, amb la meva musiqueta…
Ara estic una miqueta en rodatge, la veritat es que feia temps que no programava seriosament, i he de recuperar el ritme, però, penso que no vaig malament…

Aquí teniu el meu nou lloc de treball,
la meva oficina. I els codis…
que em persegueixen tot el dia.

Ja acabo. Més de tres anys compartint el dia a dia amb uns companys genials. Encara no m’ho acabo de creure. Marxo per qué se que és el que he de fer. Que serà el millor per mi. Pero en el fons em sap molt greu. Es una sencació una miqueta contradictoria. Ara toca agafar forçes per començar amb ganes, amb molta energia.

Que ningú no s’oblidi. El dia 20 fem el sopar de comiat.

Un altre any, les festes de la Mercé les tanca La festa del Cel. Pel meu gust aquest any una miqueta més ensopida que altres anys, però com a mínim aquest any tenia una bona companyia. (Gràcias cuerpo!).

Aquí teniu algunes de les fotos que he fet:

LA FESTA DEL CEL

Ara ja queden alguns dies menys per acabar al Fnac… El dia 11 es l’últim. I avui ha estat el primer. Avui he anat ja a conéixer el que serà el meu nou lloc de treball. Noves cares, noves eines de treball, nous caps amb qui batallar… (espero que poc).

 Moltes gràcies a tots.

Aquesta empresa no seria el mateix sense vosaltres. Vosaltres heu fet que el record que ara em quedarà sigui un record dolç. Un bon record, que sens dubte, em farà entrar al Fnac cada cop que les meves passes m’apropin al centre de Barcelona. A estat un plaer. Alguns de vosaltres no sortiu en cap foto… disculpeu, tants amics, tantes cares,… he fet el que he pogut. Un peto gran als que no teniu foto.

Ara comença el compte enrera. Ja només queden 13 dies. I després una nova “aventura”. Espero que la nova etapa sigui tant positiva i m’aporti tant com m’ha aportat la que ara es tanca. He perdut totes les vergonyes i he descubert que no sempre és bo dir el que es pensa. Tot i que sempre ho seguiré fent, encara que aixó em porti problemes. He descobert que hi ha gent molt maca, disposada a ajudar als amics si fa falta sense esperar res a canvi. He descobert que els jefes poden ser persones meravelloses, i fins i tot he descobert algunes cualitats meves que no coneixia.

Ara a fer un bon sopar, per celebar-ho. Celebarar el que?, que marxo?, que us lliureu de mi?, que he trobat algo millor? que no treballaré els dissabtes? es igual, el cas es tornar-nos a trobar tots junts, tornar a riure un cop més, i tornar a emborratxar-nos junts.

Us estimo molt, i gràcies un cop més.