Aquest cap de setmana m’ha tocat fer de cangur de la Nerea.
Ens ho em passat molt bé. Per sort es una nena molt bona, que no dóna gens de guerra.
Li vaig presentar als meus altres nebots. El Román i la Irene.
Per veure les fotos…
 |
| Cangur Nerea |
Fa mesos que no he actualitzat. La veritat es que he tingut molta feina. He estat liada fent el catàleg de monedes. També hem tingut feineta de Cocoroto, varíes webs que ens han tret més temps del que ens pensábem.
Vull recobrar el ritme i tornar a actualitzar més sovint…
Aquests mesos, el poc temps que he tingut lliure l’he dedicat a anar a les Borges a intentar ajudar amb les tasques del camp. I a posar la casa al dia. Una miqueta de temps per als amics (el fabulós cap de setmana del Pauló), una miqueta de temps per la familia (la princeseta Nerea) i una miqueta de temps per estar a casa tocant-me el melic….
Genial cap de setmana… millor que en qualsevol casa rural. Cap de setmana de “relax”. Jo soleta amb els papes a les Borges i tot el cap de setmana pencant com burros. Aixó sí el terreny poc a poc s’asemble més a un hort que a una selva verge com fins ara.
El Jordi es va haber de quedar a Barcelona treballant, així que he aprofitat per dormir ben ample (tot i que la seva escalforeta es trovaba a faltar per les nits).
Hem cremat males herbes, hem podat una miqueta, ens hem desfogat destrossant una pica i unes uralites a cops, hem endreçat la llenya, hem tret males herbes, hem tirat hebicida amb la sulfatadora,… i quan he arribat a casa, encara estaba de bon humor per endreçar tot el que feia setmanes que no endreçaba.
Llàstima que el total relax s’esvaeix al recordar que demà hem d’anar a treballar, a barallar-me amb l’odiós codi php…
Avui dedico el post a la Laura. Per haver fet possible la que ens tornessim a trobar el millor que ha passat per fnac, per haver-nos deixat embrutar casa seva, per animar-me a blogejar més, per ser la primera en postejar-me, i per dessitjar-li moltes felicitats. També per veure si fent-li la pilota m’envia fotos de la festa d’ahir, que em vaig descuidar la càmera.
Molt bo el sopar, molt bona la companyia i molt divertida la font de xocolata, que ja començem a dominar una miqueta més que a la festa de cap d’any de la setmana pasada.
Ja som al 2008.
Ara feia temps que no blogejaba. El canvi de feina, els nadals, les vacances… sí, sí, jo he tingut vacances. Onze dies meravellosos que m’han sentat molt bé. He tornat a la feina amb més ganes (segurament m’ha ajudat el fet de treballar en un projecte nou, menys comlex que l’anterior i més definit).
Aracomençem un nou any i toca fer balanç del que hem tancat i pensar que hem fet i deixat de fer… i pensar que volem fer en el nou 2008 i que volem deixar de fer.
El cert es que fent memória no aconsegueixo recordar qué he fet durant el 2007. Ha estat un any força tranquil. Sense massa novetats ni emocions. Al març el viatget a Madrid (amb varicel·la inclosa), i al octubre el canvi de feina. Ha estat el més mogut que he fet. Ha estat l’any en que la meva família m’ha declarat oficialment fotógrafa (llástima que són els únics) i l’any en que m’he arriscat i m’he llençat a la compra del iMac. A veure si l’aprofito.
Un any en que he fet molts amics (alguns de molt importants… com la Alla) i n’he descubert d’altres (com la Amaia o la Laura). He conegut els meus nous companys de feina, que amb el temps, espero que siguin bons amics. I també molts d’aquests amics han marxat lluny o han decidit fer-ho, con el Frank que ens marxa uns mesos a Canadà (¡estic segura que li anirá genial!), o la Alla, que ha decidit anar a viure a la capital, i la Edurne, es clar, que ha estat uns messos voltant per la desconeguda América.
Ha estat un any sense altes ni baixes (aixó està bé), sense novetats i molt planer… pero un bon any.
L’any que ara comença será un any de comiats (els que ja he comentat que han decidit marxar), i espero que un any ple d’alegries. Espero que m’acabi d’adaptar a la nova feina, i que allà sigui tant feliç com ho he estat sempre arreu on he anat.
Ja estic instalada. Fa tres dies que he començat i sembla ja que porti molt de temps.
La feina no està malament. Tinc estones millors i estones pitjors. Però es tranquil, l’horari es bo, i puc anar programant al meu ritme, amb la meva musiqueta…
Ara estic una miqueta en rodatge, la veritat es que feia temps que no programava seriosament, i he de recuperar el ritme, però, penso que no vaig malament…
Aquí teniu el meu nou lloc de treball,
la meva oficina. I els codis…
que em persegueixen tot el dia.
Ja acabo. Més de tres anys compartint el dia a dia amb uns companys genials. Encara no m’ho acabo de creure. Marxo per qué se que és el que he de fer. Que serà el millor per mi. Pero en el fons em sap molt greu. Es una sencació una miqueta contradictoria. Ara toca agafar forçes per començar amb ganes, amb molta energia.
Que ningú no s’oblidi. El dia 20 fem el sopar de comiat.
Aquesta empresa no seria el mateix sense vosaltres. Vosaltres heu fet que el record que ara em quedarà sigui un record dolç. Un bon record, que sens dubte, em farà entrar al Fnac cada cop que les meves passes m’apropin al centre de Barcelona. A estat un plaer. Alguns de vosaltres no sortiu en cap foto… disculpeu, tants amics, tantes cares,… he fet el que he pogut. Un peto gran als que no teniu foto.
Ara comença el compte enrera. Ja només queden 13 dies. I després una nova “aventura”. Espero que la nova etapa sigui tant positiva i m’aporti tant com m’ha aportat la que ara es tanca. He perdut totes les vergonyes i he descubert que no sempre és bo dir el que es pensa. Tot i que sempre ho seguiré fent, encara que aixó em porti problemes. He descobert que hi ha gent molt maca, disposada a ajudar als amics si fa falta sense esperar res a canvi. He descobert que els jefes poden ser persones meravelloses, i fins i tot he descobert algunes cualitats meves que no coneixia.
Ara a fer un bon sopar, per celebar-ho. Celebarar el que?, que marxo?, que us lliureu de mi?, que he trobat algo millor? que no treballaré els dissabtes? es igual, el cas es tornar-nos a trobar tots junts, tornar a riure un cop més, i tornar a emborratxar-nos junts.
Us estimo molt, i gràcies un cop més.
Genials els dos dies que vem passar a Port Aventura. Genial l’hotel, i més genial encara lo de no fer cues. En algunes atraccions hi havia cues de més d’una hora i mitja. I jo saltantme-la tota. Que malament em miraba la gent de la cua!. Si torno a Port Aventura, serà sens dubte si tinc lo de no fer cues.
No vem poder pujar al furius bacó, per que hi habia problemes amb el temps (molt de vent, i eléctrics. A més a més en aquesta atracció encara no han implantat lo de no fer cues… així que vem passar de tot. Vem pujar a totes les atraccions importants, vem veure alguns dels millors espectacles, vem menjar bé, vem dormir molt, vem utilitzar la sauna i el jacuzzy del hotel,… total, que ho vem passar molt bé. Molts diners, però va valer la pena.
I avui, per fi, he estrenat el bicing. Feia dies que m’havien d’enviar la tarja, i al final he anat jo a buscar-la. Però m¡ha agradat. He trigat tant com amb el metro (he fet el trajecte pg. de gracia/gran via a valencia-dos de maig). Però ha estat bé. Tot i que la bici trontollava una miqueta. Em sembla que al final si que ho faré servir.
Pi, pi, pi, pi, piiiiiii…. es com sona una pila de tdis en inventari. Bueno, la part bona, es que ara ja no hi tornem fins d’aquí a uns mesos (no tinc clar si sis o dotze). La part dolenta es que aquest cap de setmana es la revetlla i jo doblo. (Buf). I el cap de setmana vinent, per alguna extranya raó que desconec (i segurament fins i tot alguns dels meus jefes) obrim botiga, i a mi em toca (com no) pringar.
Així que de pujar a les Borges com tenia pensat, res de res. Entre el catàleg, la venta, inventaris, i festius, m’han fotut tots els caps de setmana que treballaba dissabte al matí.
Bueno, d’aquí a un mes vacances.
De moment, mentre no arriben, jo segueixo relaxant-me amb les meves mini-excursions per Barcelona de diumenge per la tarde. Aquest cap de setmana va tocar la zona Forum. Em va fer una miqueta de pena. Es una zona que a mi (oblidant-nos de política) m’agrada molt. Molt amplia, i colorida. Però ho vaig veure tot una miqueta descuidat.
De tornada a casa vaig parar-me a fer fotos a la torre Agbar (l’edifici modern més maco de la ciutat, especialment de nit). I a un japo que li feia fotos (que per cert em va veure i va sortir corrents).
Per cert, divertidísim fer-se fotos al reflexe recargolat de les finestres del edifici forum. Jo tinc aquesta cara?!
Per cert, divertidísim fer-se fotos al reflexe recargolat de les finestres del edifici forum. Jo tinc aquesta cara?!
