Ahir vaig dir l’adéu definitiu a la etapa Fnac. Que no a la gent.
Em va fer molta il·lusió que vingués tanta gent. Menció especial pel Goyo i el Rodri, que mai es deixen veure en aquestes festes.

Va ser un bon sopar… una miqueta oliós, però bon sopar. Gràcies a tots per venir.

I com vaig prometre, aquí en teniu les fotos. Per ara encara no he escaneixat les polaroids que em veu regalar (per cert…. no està la Ale!!!!, i suposo que jo en el seu regal tampoc…. molt malament).

Ven aviat les penjaré, ja us avisaré per que les pogueu tenir també.

FESTA COMIAT FNAC

Un altre any, les festes de la Mercé les tanca La festa del Cel. Pel meu gust aquest any una miqueta més ensopida que altres anys, però com a mínim aquest any tenia una bona companyia. (Gràcias cuerpo!).

Aquí teniu algunes de les fotos que he fet:

LA FESTA DEL CEL

Ara ja queden alguns dies menys per acabar al Fnac… El dia 11 es l’últim. I avui ha estat el primer. Avui he anat ja a conéixer el que serà el meu nou lloc de treball. Noves cares, noves eines de treball, nous caps amb qui batallar… (espero que poc).

Mal de cap, estomac fluix, cansament, son,… son el resultat de sortir de festa. Estic poc entrenada. Però va valer la pena. Vem anar a sopar, amb espectacles erotic-festius (espectacle en conya, res de boys), sangria y cava, després a la discoteca, a ballar mentres una pila de pops ens perseguien (fins i tot a mi). Així anirien.

M’ho vaig passar molt bé, i em sap greu no veure més sovint a la Vane. Ara em penso que feia casi tres anys que no ens haviem vist. Increible. La festa va ser la típica festa amb polletas al cap i la banda d’honor de “Almeja de plata” per la Vane. El que jo tant em temia, però un cop superada la vergonya inicial, vem riure com boixes.

Aquest cap de setmana ha estat bé.

Divendres doble concert; Yeah! y Al margen. Va estar molt bé. Una miqueta curt. La nit va passar molt rápid. I com el concert era una miqueta lluny vem haver de currar-nos uns entrepans en mitg del carrer. Molt bé, molt divertit. A les fotos veieu al Frank i al Jordi en acció.

 I ahir Sant Joan. Un Sant Joan una miqueta light, pero molt bona. Primer un soparet preparat pel Jordi amb molt de carinyo, amb postres especials i tot. Despres vem sortir a tirar alguns petards i a fer soroll al carrer, que ens agrada molt. I més tard vem anar per la zona del Forum a una festa que havien preparat uns amics del Frank. No estaba malament, si no hagués estat per que era tard i tenia tanta son que m’estaba quedant adormida.

Avui dia tranquil, dormir i descansar tot el dia. I demá a treballar… fins dilluns que ve sense parar. Però si tot va bé, dimarts i dimecres anirem a Port Aventura. Dragon Khan… alla vaig.

Molt malament! Mira que no fer-nos una foto del grup sencer…
Bueno, per corregir els nostres errors, aquí teniu la foto de grup.

La nostra orla personal…

 

*Disculpeu si algún nom no és correcte, o si algú prefereix que el cridin amb un altre nom… (Perdona Rai, cuando pueda pongo el nombre que falta). 

Un fin de semana. 20 participantes. Una casa lejos de todo. 6 habitaciones. Mucho alcohol. Juegos, música, fiesta… No, no es un nuevo reality, es el resumen de lo que ha sido este fin de semana largo.

Ha estat un bon cap de setmana, amb la gent de la feina, a Vallcebre, un poble a prop de Berga, a una caseta molt chula a un lloc idílic. Les hores ens han passat volant, entre borratxeres, resaques, barbacoa, Singstars, Buzz, Uno, fer fotos  i altres videojocs varis… , resacas, barbacoa, Singstar, Buzz, Uno y otras videoconsolas varias… (massa tecnológics, es deformació profesional).

Tot va serorganitzat per la Neus i la Laura, a qui sempre estarem agraïts. Gràcies guapes!.

Ara a descansar a dormir el que no em dormit, i a tornar a la maleïda rutina.

Aquestes i més fotos (casi totes) a http://picasaweb.google.com/olga.carrilero

2-4 juny’07 - CAL PAULÓ

Després d’un més una miqueta estresant.. marxem de cap de setmana.

Aquest mes he tingut de tot. Per començar vaig comprar la camera de fotos nova, i va sortirme malament i he estat tot el mes per poder-la canviar. Ara ja la torno a tenir. He anat de cul amb el catáleg de monedes, que per fi sembla que veu la llum i ja només queden alguns retocs finals. Maig, és, com no, el mes de la venta. Esgotadora. Peró també ja ha acabat, i aviat la cobraré… El Jordi amb el seu cólic nefritic ha estat tot el mes apalancat al sofà. La Nerea també va estar malaltona i com la Gisela estava d’entrevistes de feina a mi m’ha tocat exercir de tieta-cangur. Ara la Nerea ja està bé i la Gise ja te feina. Va haver-hi l’accident del bus, que és un dels pocs temes que queden per tancar… i a sobre de tot aixó… em va petar un boli a la butxaca i em va fer malbé els pantalons el dia que els estrenava. Quina ràbia!

Ara que sembla que tots els temes que m’han complicat la vida aquest mes i que m’han obligat a dormir poc i malament nit rera nit estan tancats… hem de celebrar-ho. I marxem de cap de setmana.
Amb els companys de feina hem llogat una caseta rural el cap de setmana (dissabte-dilluns) i anirem allà a relaxar-nos (o divertir-no, emborratxar-nos, desestresar-nos o com li volgueu dir).

Ja en tinc ganes. A veure que tal va tot i si el mes de juny em porta més alegries. (Segur que sí, ja que he de cobrar totes les feines del maig i la paga doble…!)

Dia 23: panera de Nadal de Cocoroto.
Aquest any el Frank no es pot queixar. Lot de vins (i algun cava). Que per cert ja vem tastar ¡Gràcies guapo!

Dia 25: dinar de Nadal amb la familia.
Per fi, després de més de 10 anys de relació la familia del Jordi i la meva famila, ara ja les nostres families, es van conèixer. I per fi, després de més de tres anys, l’avia i la familia Laforet, van veure casa meva.

El dinar va anar molt be. Tothom va quedar encantat (gràcies, evidentment, al dinar de la mami).

Jo vaig estar conenta. Vem estar una miqueta apretats, però va valer la pena. I la taula va quedar ben maca. Molt aparent.

Aquí en teniu algunes fotos, i una foto tambè del meu pare amb la seva neta. Babejant. Els dos.

Gran sopar el d’ahir.

Vem quedar a casa per veure el documental de la Edurne “B-Underground“. Erem 11 persones, amb el millor projector de Fnac (gràcies senyor Fnac), que es veia de conya. Un bon soparet, tothom va portar alguna cosseta. Amb vinet, i amb molta birra.

Molt bé el documental y molt bé la companyia.

Per cert, FELITICATS GISELA,  que passis un bon cumple!

Bona festa la d’ahir. Vem anar a sopar a un italià, que després dels postres es converteix en un karaoke… Molt divertit. Jo no vaig pujar a l’escenari, però cantar vaig cantar molt, desde la taula, però vaig cantar. No erem molts, però erem un grup divertit.

Feiem festa per acomiadar a la Natàlia, que ha estat uns messos al Fnac fent de promotora de Samsung, i celebràbem també el cumpleanys del Jordi. ¡Felicitats!.

Els primers en cantar van ser el Víctor i el Carlos. Ningú en sabia res, però ho fan bé i a més a més son uns showmans… Van obrir amb la cançó Libre (la versió de Nino Bravo). I van aprovar amb nota.

Després de molta estona d’espera (escoltant com “cantaven” els de les altres taules), va ser el torn de “Como una ola”, que li dedicava la Edurne a la Natália, i que van cantar les tres, junt amb la Miriam i una noia que va afegir-se d’una altre taula.

La nit va seguir i vem seguir cantant (de fet erem la taula més cantarina), i ho vem fer amb temes com “Carolina”, “Sabor de amor”, “Galilea” i uns quants més que ja ni recordo.