Ja s’han acabat. L’any vinent més.

La segona part va ser Galicia, Pentes, es clar. Aquest any hi havia el bateig de la meva fillola, la Irene. I la resta de dies, no hem fet gran cosa, una miqueta de festa (sense passar-se), una miqueta de passeig (sense passar-se), i menjar, en aixó si que ens vem passar, i es que Galicia es aixó, molt menjar.

La tercera (i última part), van ser les Borges. Amb tota la familia. Tanta gent en aquella casa…!!!! (com diria el meu papa).
Peró molt bé. La casa cada dia es més maca, i casi qeu ara em comença a semblar d’una mida decent. Suposo que es va perdent el record del que teníem abans…

Ara ja he tornat a la feina… aquesta meravellosa feina que m’aboserveig (especialment els caps de setmana). I ara a preparar, com sempre, a correcuita, el póster-arbre genealógic de la familia, i la formació de mp3 per al taller tecnológic.

Aquí queden algunes fotos del estiu…

Després de pasar varis dies sense llum, vem decidir marxar d’aquesta ciutat-caos, en que estabem ficats. Sí, d’acord les vacances ja estaven planeixades i fins i tot casi pagades dies abans, però dit així queda molt més interessant. Vem passar tres dies sense llum, i al barri encara hi ha qui te problemes a conseqüéncia de l’apagada.

Vem fugir a Tarragona, prop del Delta del Ebre, a un hotel a l’Ampolla. Ple de piscines i on no es podia fer res més que descansar (i fer esport, cosa que va quedar casi instantáneament descartada). Ho hem passat molt bé i hem descansat molt, menjat bastant i fins i tot fet alguna que altra relació social (no s’en pot dir amistat a una relació de cinc dies).

Vaig aprofitar a fer alguna bona foto d’espiadimonis (libel·lules), ja que allà n’estava ple. Es clar, s’alimenten de mosquits, que també eren força abundants, i força malparits, dit sigui de passada.

 

I dilluns, comença la segona part de les Vacances. A Galicia, a Pentes. Aquest any toca el bateig de la Irene, que serà la meva fillola. Uns quants dies més per no fer res. Llegir, fer sudokus, autodefinits, dormir i veure la tele tot el dia. Galicia m’aborreix bastant, però el cert es que aquest any tinc tantes ganes de no fer res, que fins i tot podriem dir que no em fa mandra anar-hi. Llàstima de les dotze interminables hores en autocar per arribar allà. 

Genials els dos dies que vem passar a Port Aventura. Genial l’hotel, i més genial encara lo de no fer cues. En algunes atraccions hi havia cues de més d’una hora i mitja. I jo saltantme-la tota. Que malament em miraba la gent de la cua!. Si torno a Port Aventura, serà sens dubte si tinc lo de no fer cues.

No vem poder pujar al furius bacó, per que hi habia problemes amb el temps (molt de vent, i eléctrics. A més a més en aquesta atracció encara no han implantat lo de no fer cues… així que vem passar de tot. Vem pujar a totes les atraccions importants, vem veure alguns dels millors espectacles, vem menjar bé, vem dormir molt, vem utilitzar la sauna i el jacuzzy del hotel,… total, que ho vem passar molt bé. Molts diners, però va valer la pena.

I avui, per fi, he estrenat el bicing. Feia dies que m’havien d’enviar la tarja, i al final he anat jo a buscar-la. Però m¡ha agradat. He trigat tant com amb el metro (he fet el trajecte pg. de gracia/gran via a valencia-dos de maig). Però ha estat bé. Tot i que la bici trontollava una miqueta. Em sembla que al final si que ho faré servir.

En menys d’un mes… vacances. I ara, per anar obrint boca, unes minivacances.
Dos dies de luxe a Port Aventura. A disfrutar del sol, la diversió, i la calma, que espero que ens ofereixi el hotelet on dormirem demà. Te bona pinta.

  *Foto robada

Ja en tinc ganes. Quan torni ja us ensenyarè alguna foto (si tinc temps de fer-ne).

I per l’agost, una miqueta de Galicia, i qui sap, potser una miqueta de Lisboa. Dilluns començo a planejar-ho.

Ja he tornat. Una setmana passa molt ràpit. Ho he passat molt bé, i hem fet i vist una miqueta de tot. El Prado, el museu Reina Sofia, la Cibeles, el Retiro, la Casa de Campo, les tapes, els vinets, el metro, els carrers grans i petits… en definitiva una miqueta de tot, pero especialment disfrutar, i passar-ho bé, amb calma.
  
- Hotel Alcala Torre. Al carrer Alcalá, al centre de Madrid. Hi vem passar tres nits, i no estava gens malament.
- La Plaza Mayor, molt maca, i més amb el fred que feia. Diuen que els cels de Madrid son dels més macos que hi ha, i la veritat es que semblan pintat.
- Carrer d’Alcalá, amb la famosa porta al fons… Mirala, mirala.

   
- Ja de dia, a punt de visitar el famós parc del Retiro, vem poder apopar-nos a la porta d’Alcalá per fer alguna foto.
- El llac de El Retiro, inmens, com un petit mar per als Madrilenys, amb un dels cels que comentava abans.
- El Palacio de Cristal, impresionant també. Sembla l’escenari d’algún videojoc, tipus Myst.

  
- El Jordi, com no, enganxat al teléfon, parlant amb algún dels seus clients. Encara no ha entés del tot el concepte “vacances”.
- La Puerta del Sol. Com un formiguer gegant, no para mai. Un d’aquells llocs on el soroll del tráfeg i moviment de gent, es com xiuxiueig agradable.
- La meravellosa habitació del hotel Suite Prado, on vem pasar dos nits, i no vem pagar ni un duro. Gràcies multigaranties. L’habitació era encara més gran del que sembla. I a més a més, sempre hi feia calor. Meravellós tenint en compte que els primers dies d’estada a Madrid, fins i tot va nevar.

  
- Tornem a la plaça major.
- Un dels Madrid vision, que és l’equivalent al Bus turistic. Una miqueta car, pero divertit. Si anem a fer el turista, fem-ho bé.
- La Cibeles. Sembre envoltada de milers de cotxes, autobúsos, policia… Fer una foto sense que res te la tapi es difícil. I fer una foto de nit sense trípode encara més. Si algún dia torno a Madrid, tinc pendent una bona foto.

  
- El Jordi, barallant-se amb els auriculars del Madrid Vision, que normalment no funcionaven bé.
- El temple de Debod. Curiós.
- Excepcionals vistes de Madrid des del teleféric que va a la Casa de Camp. El parc més gran que em puc imaginar. Llástima que m’agafa una miqueta lluny per anar-hi els meus diumenges de passeig.

 
- Monument a les víctimes del 11-M. Esgarrifós.
- La famosa T4 del aeroport. M’encanta la il·luminació. Mai es fa de nit.

Ara segueixo fins dimecres de vacances. I després una setmaneta i… setmana santa.

Per fi. No puc dir que no m’agradin, però per fi s’han acabat les festes. El Nadal, cap d’any, reis… massa per el meu cos. Tant que quan per fi em vaig sentir lliure el dia de reis, em vaig possar malalta. Una grip. De les fortes.

El cap d’any no va anar malament, tranquil, molt tranquil. I els reis molt bé, com sempre. Aquest any el pitjor la cavalcada, que la vaig veure de lluny, desde les portes del Fnac, per que estaba treballant, i només vaig poder baixar els 15 minutets del descans a veure que veia.

  
Però es veu que em vaig portar bé, es veu que tots ens portem bé, ja que els reis ens van portar tot el que habiem demanat. Especialment a la Nerea, que es clar, va ser la més regalada (junt amb el román i la irene, que també es van portar un bon sac de regals).  

 Ara ja les coses es començen a calmar. El Fnac torna al seu ritme, i jo també. Aquests dies he estat fent un altre muntatge fotográfic per un company de feina de la mama. Aquest cop molt divertit. M’ha agradat molt el resultat. A veure com queda un cop imprés i a veure si agrada al destinatari. Ara que ja l’he acabat puc intentar tornar a deixar la casa una miqueta decent. Per que entre les festes, i l’armari nou… sembla una lleonera. ^

Per fi després de reis em van portar la nova habitació, i es clar, ara tinc que reorganitzar tot. Peró estic contenta, ha quedat maca. Un dia d’aquests en puju les fotos del resultat.

De les fotos, el millor, es sens dubte, la cara de l’avia mirant l’envoltori d’un regal. Aixó es l’esperit del Nadal, emocionar-se així pels regals, sense importar el que son. Veure que estan fets amb carinyo. I agrair-ho amb aquesta cara d’emoció. Que guapa es la meva avia!

Ni aixó es Méxic, ni aixó es un “buitre”, ni está apunt de volar. Aixó es el desert de Tabernes a Almeria, el ocellot es un buitre del parc de les ciéncies de granada i no volia volar, només s’estirava per refrescar-se una miqueta les plomes.

M’ho podia haber currat més, però ja ha quedat bastat graciós (si no s’amplia la foto no es noten massa les ombres, y altres defectes…).

Vem arribar a Barcelona dilluns per la tarde, després d’una fantástica setmana de vacances per Andalucia. Dilluns va començar a ploure… avui al mitgdia encara pluvisqueixava. Sembla que ja para, però aquesta ciutat no està preparada per tanta aigua i menys encara per tanta tempesta de llams i trons.

La foto es del Parc de les ciéncies, a Granada. D’un llaguet que hi havia on es vei constantment l’arc de Sant Martí. Un dels aconteixements naturals més fascinant que hi ha…  

La veritat es que m’ho van possar fácil. Un recinte tancat (de sostre baixet), amb moltíssimes papellones molt acostumades a la gent. Així qualsevol fa bones fotos.
Si us hi fixeu, a la primera se li veu la trompa cargolada i tot… meravellós.

Tot lo bo s’acaba.
Tot i que encara em queden uns quinze dies de vacances, la millor part, ja s’ha acabat. Hem estat a Andalucia. Una setmaneta.
Poc temps, pero no em queixo.
Hem estat a Sevilla (la Catedral, la Torre del oro, la Giralda…), Córdoba (la impressionant Mézquita, Medina Azahara…), a Granada (als jardins de La Alhambra i a un Parc de les Ciéncies), i a Almeria (els seus deserts i Cinema Studios, antic escenari de pelis del oest).
Hotels de luxe, una miqueta de cultura, i bon temps. Bem arriba en mitg d’una onada de calor (tot i que no s’hi estaba malament), i en arribar a Barcelona, tempestes, llams i trons, inundacions i aigua per tot arreu.
¡I jo que volia anar a la platja!.

Les fotos (de esquerra a dreta i de dalt a baix, com als inventaris).
1.- La Catedral de Sevilla des de la Torre del Oro.
2.- La Mezquita (actual catedral de Córdoba).
3.- La ciutat de Medina Azahara.
4.- El mirador del Parque de las Ciéncias.
5.- Camps d’oliveres (a la ruta entre Sevilla i Córdoba).
6.- El famós toro d’Osborne.
7.- Granada vista des de La Alhambra.
8.- El perfil de La Alhambra en fer-se fosc.
9.- El desert de Tabernes.
10.- Espectacle del Oest al desert de Tabernes (Cinema Studios). Escena de la forca
11.- Espectacle del Oest al desert de Tabernes (Cinema Studios). Escena de presentació dels actors.
12.- El Cabo de Gata.
13.- Vistes desde la planta Real del hotel Meliá Alicante.
14.- Papallona al “papallonarium” del Parc de les Ciéncies.
15.- Font als Jardins del Generalife de La Alhambra.
16.- La Mezquita des de el pati dels taronjers.