Avui es un gran dia.
Avui es fa la festa d’aniversari de bodes dels tiets (Carmencita i l’Eduardo), que fan, ni més ni menys, 60 anys de casats. Bufff… quina paciéncia, i que admirable.

Per la ocasió hem fet un fotomuntatge, que és un arbre genealógic, de pollets, que ha quedat molt divertit. N’hem enmarcat un per ells i per la resta de convidats en regalem un embolicadet, en un rotllet. Espero que agradi a tothom. Cosa complicada, per que som més de 50 persones.

A la part del darrera hi ha l’esquema, per si de cas algún no te clares les relacions familiars. Que segur que li pasa a més d’un.

He de dir, que la part més maca del muntatge i que li dona aquest toc tant divertit, que són els pollets els ha fet la genial ilustradora Alla González. ¡Grácias guapa!

Ja arriba l’estiu i un cop més el pasaré tancada a la feina… com diu la cançó que ara sona al meu ipod “No importa”.

Ja es estiu… que rápid passa el temps. Sembla mentida.
Sembla mentida que aquesta petitona ja té més de set messos. I cada día està més guapa.

Atenta, riallera, juganera i dormilega… cada día més guapa.

Per fi. No puc dir que no m’agradin, però per fi s’han acabat les festes. El Nadal, cap d’any, reis… massa per el meu cos. Tant que quan per fi em vaig sentir lliure el dia de reis, em vaig possar malalta. Una grip. De les fortes.

El cap d’any no va anar malament, tranquil, molt tranquil. I els reis molt bé, com sempre. Aquest any el pitjor la cavalcada, que la vaig veure de lluny, desde les portes del Fnac, per que estaba treballant, i només vaig poder baixar els 15 minutets del descans a veure que veia.

  
Però es veu que em vaig portar bé, es veu que tots ens portem bé, ja que els reis ens van portar tot el que habiem demanat. Especialment a la Nerea, que es clar, va ser la més regalada (junt amb el román i la irene, que també es van portar un bon sac de regals).  

 Ara ja les coses es començen a calmar. El Fnac torna al seu ritme, i jo també. Aquests dies he estat fent un altre muntatge fotográfic per un company de feina de la mama. Aquest cop molt divertit. M’ha agradat molt el resultat. A veure com queda un cop imprés i a veure si agrada al destinatari. Ara que ja l’he acabat puc intentar tornar a deixar la casa una miqueta decent. Per que entre les festes, i l’armari nou… sembla una lleonera. ^

Per fi després de reis em van portar la nova habitació, i es clar, ara tinc que reorganitzar tot. Peró estic contenta, ha quedat maca. Un dia d’aquests en puju les fotos del resultat.

De les fotos, el millor, es sens dubte, la cara de l’avia mirant l’envoltori d’un regal. Aixó es l’esperit del Nadal, emocionar-se així pels regals, sense importar el que son. Veure que estan fets amb carinyo. I agrair-ho amb aquesta cara d’emoció. Que guapa es la meva avia!

Dia 23: panera de Nadal de Cocoroto.
Aquest any el Frank no es pot queixar. Lot de vins (i algun cava). Que per cert ja vem tastar ¡Gràcies guapo!

Dia 25: dinar de Nadal amb la familia.
Per fi, després de més de 10 anys de relació la familia del Jordi i la meva famila, ara ja les nostres families, es van conèixer. I per fi, després de més de tres anys, l’avia i la familia Laforet, van veure casa meva.

El dinar va anar molt be. Tothom va quedar encantat (gràcies, evidentment, al dinar de la mami).

Jo vaig estar conenta. Vem estar una miqueta apretats, però va valer la pena. I la taula va quedar ben maca. Molt aparent.

Aquí en teniu algunes fotos, i una foto tambè del meu pare amb la seva neta. Babejant. Els dos.

Ja ha arribat el Nadal i per felicitar-vos a tots, qui millor que la meva neboda Nerea.

I per acabar-ho d’arrodonir, una nadala tocada per ella…

  Bon nadal, bon nadal,
  bon nadal a tots,
  bon nadal, bon nadal,
  prou de vendre ipods!
  Hei!

es clar, tenint un pare heavy, no esperaríeu que toqués la simbomba!

Feia dies que no possava fotos de la Nerea. Cada día està més bonica, i més gran. Ens han dit que serà tant alta que destruirà la tradició de la familia Carrilero.

Ja ha arribat la meva segona neboda (que a més es fillola). Va néixer el dia 11, per molt poquet, ja que va neixer tot just tocaben les dotze. També ha estat una nena grandota, més de tres kilos i mitg.
Us posso algunes fotos de la petitona per que la pogueu conéixer.
A les fotos també hi surt el Román, el seu germanet, que ara té tot just 15 mesos.
Per sort no sembla molt enfadat amb la nova de la familia, però a veure que diu quan la vegui a casa ocupant la major part del temps de la seva mama.

Ara ja tinc tres nebots. (Aquest any per reis hauré de fer una carta molt llarga!!!).

Aquí està la foto de les quatre generacions juntes. besavia, avia, mare i filla en una mateixa foto.
Ben guapes totes elles.

I una foto de familia. Els pares (orgullosos) amb la seva nena. El color de la foto no es molt maco, però es que amb la nena no vull fer servir el flaix i a la seva habitació la llum es totalment groga.
Tot i aixó han quedat molt bé.

Més fotos de la Nerea. Avui he ensenyat les fotos de la meva nena a la feina. He donat la pallissa a tothom. Demano perdó a aquells que no els agraden els nens.
Tothom m’ha dit el mateix. Que es una nena enorme, que sóc igual que la Gisela i com no, que es una nena preciosa (pobre del que digués el contrari).

Hi ha fotos de tres dies i es veu que cada dia ha cambiat de cara. Cada dia més maca.

Potser em possaré una miqueta pessada, però es clar, avui tornaré a pujar fotos de la petita Nerea. I potser segueixo així alguns dies.
És una nena encantadora, no plora més que per reclamar el que li pertoca (menjar i anar neta).
Respecte als detalls del part, tot va ser molt rápid, en unes tres horetes, ja estava llest. La Gisela estava molt bé, no li va fer mal, diu que casi ni es va enterar. I la nena, perfecte, en les primeres proves ha tret un nou i un deu (sobre deu). Va pessar 3,5 kilos, va medir 52 llargs centímetres, i la hora exacta del naixament va ser les 23:15.