Més fotos de la Nerea. Avui he ensenyat les fotos de la meva nena a la feina. He donat la pallissa a tothom. Demano perdó a aquells que no els agraden els nens.
Tothom m’ha dit el mateix. Que es una nena enorme, que sóc igual que la Gisela i com no, que es una nena preciosa (pobre del que digués el contrari).

Hi ha fotos de tres dies i es veu que cada dia ha cambiat de cara. Cada dia més maca.

Potser em possaré una miqueta pessada, però es clar, avui tornaré a pujar fotos de la petita Nerea. I potser segueixo així alguns dies.
És una nena encantadora, no plora més que per reclamar el que li pertoca (menjar i anar neta).
Respecte als detalls del part, tot va ser molt rápid, en unes tres horetes, ja estava llest. La Gisela estava molt bé, no li va fer mal, diu que casi ni es va enterar. I la nena, perfecte, en les primeres proves ha tret un nou i un deu (sobre deu). Va pessar 3,5 kilos, va medir 52 llargs centímetres, i la hora exacta del naixament va ser les 23:15.

Benvinguda!

Benvinguda petitona, ja estás aquí.

Va neixér ahir per la nit, tard, a un quart de dotze. Es llarga, molt llarga, i més aviat primeta. Molt dolça, però amb bons pulmons. Va pessar 3 quilos i mitg (si no m’equivoco) i tot va anar molt bé.

Només neixer, entre avis, pares i tieta igual ja li hem fet unes 150 fotos… com si fos una estrella.

I ho és.

M’agraden les fotos de gent (o animals) saltant.
Sempre queden bé.

La mamá, el Carlitos, la Martona, i la Gisela.
I els gats de Vallirana

Fotos del mateix, però tant diferents.
El cel, des de diferents punts de vista.

De esquerra a dreta i de dalt a baix.

La primera: Cel sobre Bilbao, a través d’un pont de la ria.
La segona: La palma, Canaries (aquesta foto es del meu pare).
La tercera: Tormenta d’estiu a Barcelona, des del balcó de casa.
La quarta: El mateix cel de Canaries, també fotografiat pel papa.
La cinquena: El cel de Granada, sobre la Alhambra.
La sisena: El cel de nit, a Vallirana. Fent companyia a un enorme i meravellós pi.

Aquestes son dues fotos que vaig convertir en algo semblant al popart. Vull fer-ne dues ampliacions maques per penjar-les a l’habitació. Al Jordi no acaben de fer el pes, però a mi em sembla que han quedat bé. Molt alegres i colorits.

Segur que un cop penjats li agradarán. Sempre fa igual.

Dos jocs de bateries, dos jocs de piles, tres targes de memória i dues cámeres de fotos. Es l’arsenal que tinc preparat per a la Nerea. Pobreta, potser l’espantaré. Però es que vull fer-li moltes fotos quan neixi.

Aquestes son les meves joies… la meva minicamera per festes i saraus varis. La porto sempre al damunt pel que pugui passar. I la meva potent 707, que ja comença a estar desfasada. Però després de provar moltes cámeres, no he conseguit provar-ne cap que m’agradi tant com aquesta. Una óptica excel·lent, molt bon estabilitzador d’imatge, un zoom suficient, una bateria inacabable, possibilitat d’afegir óptiques i fotos amb nightshot (0 lux). Ara ja cap cámera del mercat té aquesta característica.

L’unic defecte, un volum excesiu, un pes excesiu, i poc zoom. I estaria de conya amb zoom manual i no per botonet.

Aquest es el muntatge fotogràfic que vaig fer per la festa de comiat de la Bego.

També li vem regalar al Víctor, que a part de ser una part molt important del cartell, va tornar a la feina dimarts després d’una llarga baixa per estrés. vem pensar que el regalet li faria il·lusió i l’animaria una miqueta. Sembla que li va agradar.

He fet altres muntatges més currats, però es que no vaig aconseguir trobar l’original amb bona qualitat, i així es molt difícil. Tot i aixó… heu vist que guapa estaría així de primeta?….

Avui m’ho he passat bé.

Aquest matí he estat ha un paintball. He anat amb uns amics (erem deu persones). La veritat es que feia temps que hi volia anar, i en el fons em feia una miqueta com de por… però ha valgut la pena (tot i que es bastant car).

Es molt divertit, a més a més plovia i estaba tot el camp enfangat, el que donava encara un toc més guerrer. El joc consisteix en fer dos equips. Els nostres eren d’unes 15-20 persones, per que ens han juntat amb un altre grup. Els dos equips compiteixen en una série de proves (agafar la bandera, portar-la d’un lloc a un altre, rescatar un rehen…) i l’equip que més jocs guanya, es el vençedor.

Jo no he pogut fer fotos, ja que com és llogic, no es podia jugar amb objectes a les butxaques. (¿Com ho deuen fer els reporters de guerra?). Pero pujo algunes fotos que he robat de la web del paintball.

Genial, molt recomenable. Nosaltres ja estem pensant en quan podem tornar-hi.

Avui toca pujar fotos del Jordi.

Aquest es el Jordi. Una mica trapella i bandarra, molt juganer tendre i molt bona persona.