Aquest cap de setmana i només per uns dies he deixat les càmeres i els mp3 per passar-me al sector textil. Només son tres dies de vendre roba, i un dia més per fer el muntatge, però acabem tots baldats.
Sembla que s’acabi el món. Les senyores es proben els pantalons de vint en vint, i només de posar-los i treurel’s una vegada ja poden arribar a deixar-los com si tinguessin anys. Qué farien aquestes senyores amb roba de mala qualitat?!
Volen tenir esclaus que els portin roba i més roba per seguir-se emprobant, i volen que els diguis lo bé que els senta tot, encara que de vegades no sigui així. I fen cálculs, tenim que son unes vint peçes de roba per clienta, i unes ¿3000? clientes que han passat per allà, tenim que en total s’han probat (per tant, penjat de nou i possat a puesto) unes 60000 peçes de roba. Una miqueta menys tenint en compte que, afortunadament, algunes d’aquestes peçes les han  comprat i ha calgut recol·locar-les.

Conclusió: jo m’hen torno al Fnac. I aixó que ara comença la temporada de Nadal. Però com a minimi les càmeres no tenen talles, ni teixits i colors, ni se les poden emprobar… 

Feia dies que no possava fotos de la Nerea. Cada día està més bonica, i més gran. Ens han dit que serà tant alta que destruirà la tradició de la familia Carrilero.

Bona festa la d’ahir. Vem anar a sopar a un italià, que després dels postres es converteix en un karaoke… Molt divertit. Jo no vaig pujar a l’escenari, però cantar vaig cantar molt, desde la taula, però vaig cantar. No erem molts, però erem un grup divertit.

Feiem festa per acomiadar a la Natàlia, que ha estat uns messos al Fnac fent de promotora de Samsung, i celebràbem també el cumpleanys del Jordi. ¡Felicitats!.

Els primers en cantar van ser el Víctor i el Carlos. Ningú en sabia res, però ho fan bé i a més a més son uns showmans… Van obrir amb la cançó Libre (la versió de Nino Bravo). I van aprovar amb nota.

Després de molta estona d’espera (escoltant com “cantaven” els de les altres taules), va ser el torn de “Como una ola”, que li dedicava la Edurne a la Natália, i que van cantar les tres, junt amb la Miriam i una noia que va afegir-se d’una altre taula.

La nit va seguir i vem seguir cantant (de fet erem la taula més cantarina), i ho vem fer amb temes com “Carolina”, “Sabor de amor”, “Galilea” i uns quants més que ja ni recordo.

Ahir per la nit, una altre festa. La festa Olympus. Molt fluixeta, per el que m’havien dit. Ni tant sol hi va haver sorteig…
Vem plegar aviat, a la una ja erem fora, pero tot i aixó ho vaig passar bé.
Aquí algunes fotos:  

I demá més. Demá fem el comiat de la Natalia (promotora de Samsung), la persona que sempre riu. Anirem a un Italià amb karaoke (o potser a un italià i a un karaoke).

Avui es el cumple del Dani. El nen de una molt bona amiga. El cert es que ara feia un any que no parlava amb ella.
(…)
L’acabo de trucar. M’ha donat una bona notícia. Ara ja son cuatre a la familia. Ha tingut un nen el dia 30. Felicitats.
Ara a veure si ens portem bé i ens veiem més sovint que aixó no pot ser. 

Ahir va ser la esperada festa Fnac. Com cada any va estar de conya. Aquest any es celebràven els 10 anys de Fnac a Barcelona, i es per aixó que com a sorpresa hi havia concert. I quin concert! La Fundación Tony Manero. (Qué també fan deu anys com a grup). Van estar genials. No els havia vist en directe, i la veritat es que val la pena.
El concert em va agradar molt. Llástima que en una festa així hi ha gent de tots els gustos i érem pocs els que ballavem (sí, sí, jo vaiga ballar, i no habia begut…). El cert es que no vaig parar. I despres del concert, el sorteig (com cada any, sembla que el meu número no existeixi). I després del sorteig, els meus peus no van poder més i vaig marxar a casa.
D’una banda amb la llástima de deixar una festa que es memorable, i d’altre banda, contenta, per haber acabat la festa bé i relativament aviat. Sabent que avui seguiria sent una persona. (Els altres anys, al dia següent m’apropava més a un zombi).

No vaig fer massa fotos. I cap de compormetedora, com l’any anterior. Però aquí queda el record, fins l’any vinent.
I ara a esperar, que demá, més festa… festa Olympus. Que té fama de ser de les bones.

Dissabte va ser una nit diferent. Havíem d’anar a un cumpleanys del Toni, un noi de TVComtal  (ara TDcat). Però com sempre a última hora el Jordi em va dir que no li venia de gust sortir i que li feia mal el cap. Com jo sabia que la gent de Fnac havía quedat, li vaig dir que marxava una estoneta amb ells. Llavors, com sempre reacciona enfadant-se per que jo no marxi. Quan veu que es inevitable per que ja he trucat als meus amics diu que vale, que sortim a la festa dle Toni.
I volia que jo no m’enfades!… El cas és que al final vaig acabar sortint amb els meus amics i ell amb els seus, i tant contents. Fins i tot quan ell va decidir plegar, em va trucar per veure on era i em va venir a buscar amb el cotxe fins a les Rambles per que no tornés sola en taxi.

Si en el fons ens queixem molt per res. Espero que li hagi quedat clar que de tant en tant podem sortir sols (sí, ell també) i passar-ho bé.

La festa amb la gent del Fnac va estar bé, molt tranquila, rotllo xerrada a un bar amb un cubata a la má. Com sempre ens vem anar trobant amb més gent del Fnac per casulaitat.

Ja ha arribat la meva segona neboda (que a més es fillola). Va néixer el dia 11, per molt poquet, ja que va neixer tot just tocaben les dotze. També ha estat una nena grandota, més de tres kilos i mitg.
Us posso algunes fotos de la petitona per que la pogueu conéixer.
A les fotos també hi surt el Román, el seu germanet, que ara té tot just 15 mesos.
Per sort no sembla molt enfadat amb la nova de la familia, però a veure que diu quan la vegui a casa ocupant la major part del temps de la seva mama.

Ara ja tinc tres nebots. (Aquest any per reis hauré de fer una carta molt llarga!!!).

Aquí està la foto de les quatre generacions juntes. besavia, avia, mare i filla en una mateixa foto.
Ben guapes totes elles.

I una foto de familia. Els pares (orgullosos) amb la seva nena. El color de la foto no es molt maco, però es que amb la nena no vull fer servir el flaix i a la seva habitació la llum es totalment groga.
Tot i aixó han quedat molt bé.