Dia 23: panera de Nadal de Cocoroto.
Aquest any el Frank no es pot queixar. Lot de vins (i algun cava). Que per cert ja vem tastar ¡Gràcies guapo!

Dia 25: dinar de Nadal amb la familia.
Per fi, després de més de 10 anys de relació la familia del Jordi i la meva famila, ara ja les nostres families, es van conèixer. I per fi, després de més de tres anys, l’avia i la familia Laforet, van veure casa meva.

El dinar va anar molt be. Tothom va quedar encantat (gràcies, evidentment, al dinar de la mami).

Jo vaig estar conenta. Vem estar una miqueta apretats, però va valer la pena. I la taula va quedar ben maca. Molt aparent.

Aquí en teniu algunes fotos, i una foto tambè del meu pare amb la seva neta. Babejant. Els dos.

Ja ha arribat el Nadal i per felicitar-vos a tots, qui millor que la meva neboda Nerea.

I per acabar-ho d’arrodonir, una nadala tocada per ella…

  Bon nadal, bon nadal,
  bon nadal a tots,
  bon nadal, bon nadal,
  prou de vendre ipods!
  Hei!

es clar, tenint un pare heavy, no esperaríeu que toqués la simbomba!

Gran sopar el d’ahir.

Vem quedar a casa per veure el documental de la Edurne “B-Underground“. Erem 11 persones, amb el millor projector de Fnac (gràcies senyor Fnac), que es veia de conya. Un bon soparet, tothom va portar alguna cosseta. Amb vinet, i amb molta birra.

Molt bé el documental y molt bé la companyia.

Per cert, FELITICATS GISELA,  que passis un bon cumple!

Així de ràpid passa el temps.

Ja torna a ser nadal. Ara fa un any… no sabia ni tant sols que la meva germana tindria a la nena més bonica del món, no sabia que la meva feina es tornaria… diferent, sabia que avui seguiria enamorada del JJ, encara teníem casa a Vallirana i acabavem de conéixer la casa de les Borges, no coneixia a gent tant genial com la Ale i no sabia que deixaria de veure cada día a gent tant fantástica com el Caba.

¡I tot aixó en només un any!.

           Aprofitem aquests cinc segons i tots els altres.