Ahir per la tarde, m’aborria. De tant en tant em passa. Necesito sortir, a passejar, a caminar. Jo, la meva cámera i la meva música. Així que vaig anar a passejar, els peus, em van portar al Port Olímpic, i d’allà a la Barceloneta.

Vaig fer un bon grapat de fotos. Alguna aprofitable.

Feia una tarde molt maca, i tot i que semblava que habia de fer molt fred no va ser així. Tot s’ha de dir, que vaig sortir amb guants i tot. Quan era a la Barceloneta, hi havia una llum molt maca, que reflexada a la Torre Mapfre, semblava un decorat. La llástima es que jo, amb la meva inexperiéncia, no ho vaig saber captar a la meva camera de fotos.

Aquest es el nou fotomuntatge que he fet. Moltes hores de feina, pero aquest cop, no em puc queixar. Ha estat ben pagat. En total son unes 70 persones. Com veieu, he hagut d’ampliar l’edifici original, afegint una casa més per replà. Les vinyetes están tretes cada una d’una historieta diferent. I he afegit altres personatges coneguts, com la pandilla de Mortadelo y Filemón, Rompetechos, Superlopez…

La veritat es que he quedat prou contenta amb el resultat. I em penso que el destinatari del regal (que al póster está al átic, cremant factures, ja que es contable), crec que també.

Per la resta… sense massa canvis, a la feina últimament no sé si estic bé o no. La relació amb els companys es cada día més forta, i amb els caps, cada dia més tensa. Tot i que tot s’ha de dir, alguna bona sorpresa m’han donat últimament (i alguna de dolenta també).

Estic segura que en un més o dos tot s’haurá estabilitzat i tornarem una miqueta a la normalitat. I com a més a més a finals de Març tinc uns dies de vacançes aixó també anirá bé. Ara he de pensar com vull desaprofitar aquests dies que tinc.

Per fi. No puc dir que no m’agradin, però per fi s’han acabat les festes. El Nadal, cap d’any, reis… massa per el meu cos. Tant que quan per fi em vaig sentir lliure el dia de reis, em vaig possar malalta. Una grip. De les fortes.

El cap d’any no va anar malament, tranquil, molt tranquil. I els reis molt bé, com sempre. Aquest any el pitjor la cavalcada, que la vaig veure de lluny, desde les portes del Fnac, per que estaba treballant, i només vaig poder baixar els 15 minutets del descans a veure que veia.

  
Però es veu que em vaig portar bé, es veu que tots ens portem bé, ja que els reis ens van portar tot el que habiem demanat. Especialment a la Nerea, que es clar, va ser la més regalada (junt amb el román i la irene, que també es van portar un bon sac de regals).  

 Ara ja les coses es començen a calmar. El Fnac torna al seu ritme, i jo també. Aquests dies he estat fent un altre muntatge fotográfic per un company de feina de la mama. Aquest cop molt divertit. M’ha agradat molt el resultat. A veure com queda un cop imprés i a veure si agrada al destinatari. Ara que ja l’he acabat puc intentar tornar a deixar la casa una miqueta decent. Per que entre les festes, i l’armari nou… sembla una lleonera. ^

Per fi després de reis em van portar la nova habitació, i es clar, ara tinc que reorganitzar tot. Peró estic contenta, ha quedat maca. Un dia d’aquests en puju les fotos del resultat.

De les fotos, el millor, es sens dubte, la cara de l’avia mirant l’envoltori d’un regal. Aixó es l’esperit del Nadal, emocionar-se així pels regals, sense importar el que son. Veure que estan fets amb carinyo. I agrair-ho amb aquesta cara d’emoció. Que guapa es la meva avia!