Aquest any s’ho ha currat. El Jordi per fi ha aconseguit que el meu cumple resultés un dia especial. Per començar no s’en va oblidar. I a més va trucar als amics per quedar per sopar, (vem anar al Chicago pie pizza factory, vaig triar jo) i després a casa, a brindar amb cava i amb pastís i tot com toca en aquestes ocasions. Vem veure uns capítols de la serie Me llamo Earl, i ven aviat a dormir, que avui treballem.

D’esquerra a dreta, la Natalia, el Carlos, al centre jo (com te que ser), el Frank (amb el puchi), i el Jordi.
M’ho vaig passar molt bé. A més a més, tota la familia em va felicitar, cosa que no passava feia anys, ja que sempre algú (o tots, com l’ultim any) se n’oblidaven.

Grácies a tots per tot!

Així de guapa està la meva neboda. Ahir va fer 6 mesos. 

Així de guapa està la meva neboda. Ahir va fer 6 mesos. I demápassat jo en faig alguns més… 28 anyets. Feliç cumpleanys Olga. (Em felicito jo mateixa, ja que cada any son menys les persones que ho recorden. De fet l’any anterior l’unic que ho va recordar va ser el Frank. Gràcies guapo!).

Així de guapa està la meva neboda. Ahir va fer 6 mesos. I demá jo en faig alguns més… 28 anyets. Feliç cumpleanys Olga. (Em felicito jo mateixa, ja que cada any son menys les persones que ho recorden. De fet l’any anterior l’unic que ho va recordar va ser el Frank. Gràcies guapo!).Ara estic fent una nova web (en un altre dels meus intents de fer algo de profit en aquesta vida). Es una web de fotomuntatges. Encara està en construcció. Però si voleu opinar… aquí teniu l’adreça. htto://fotomontajes.cocoroto.com.

Diumenje vaig anar a passejar a Montjuïc. Feia anys que no hi anava. Llástima que plovia i hi havia molts núvols, casi ni es veia el Tibidabo. Tot i així em va agradar. No coneixia el parc Joan Brossa, que està situat on es trobava el parc d’atraccions. Es un parc molt macu. I hi ha un teleféric que puja des de les piscines picornell fins al castell.

Està resultant ser un mes molt tranquil aquest. Algun canvi important, peró em sento molt relaxada. Feia temps que no em sentia així tant temps seguit. Per fi he aconseguit passar a treballar de matins. Portaba molts mesos demanant-ho. La llàstima es que per aconseguir-ho ha agut de marxar la Laura, que tot i que no coincidiem mai d’horaris, teniem molt bon rotllo. Ara el meu horari (teóricament fixe) serà de 9 a 15.30 de dilluns a divendres. Variable els dissabtes (com la meteorologia).

A part d’aixó… setmana santa tranquila a L es Borges amb tota la familia (massa gent per aquella caseta). Vem fer feina (arreglant la casa), vem menjar mona i poc més.

 Fotos fetes amb una càmera de video de disc dur (sony) per aixó aquesta qualitat.

Demà començo a matinar. I a tenir les tardes lliures. Dimecres, anirè al cine. En tinc moltes ganes. Ara només puc anar al cine els caps de setmana, però a part que els preus son més cars, els cinemes s’omplen d’extranys espéciments anomenats adol·lescents (sí, sí, jo també ho he sigut, però mai cridaba al cine, ni escopia pipes a terra).