Porto unes setmanes una miqueta mogudetes.
Primer, el catáleg de monedes, que aquest any m’está portant molta més feina del que em pensava, i que em fa anar a dormir tard… i després m’he de llevar aviat.
Després el Jordi, que el pobre la setmana pasada va tenir un cólic (jo diria sorreta al ronyó) i dimecres de matinada vem anar d’urgéncies. Aquell dia vaig dormir dues hores.
El mateix dijous començavem a preparar la moguda de la venta, que com cada any ha estat esgotadora.
I finalment dilluns la Gisela va començar a treballar en una nova feina, i per tant a mi em va tocar d’anar a buscar a la Nerea a la guarderia per portar-la a casa.
Quan ja arribavem a casa amb el bus 60, jus abans d’arribar a la parada,  no se sap molt bé com, però d’una obra que hi havia en una construcció propera se’ls va escapar un bidó de ciment que estaben movent amb una grua i va embestir l’autobús. Per sort jo acababa de girar-me d’esquenes a la finestra per baixar del bus, i els vidres (miles de vidres de les tres finestres que es van trencar) només van topar contra la meva esquena, que a més a més va evitar que els vidres anessin a parar sobre la petitona. L’autobús va quedar abonyegat i jo diria que fins i tot es va desplaçar de lloc una miqueta.
El susto va ser important, però per sort els danys no tant. Ferides, esgarrapades i picor. Encara avui em pica tot el cos. Ja no sé si es que encara tinc vidres o es mania meva. Ara toca veure quines accions legals emprenem per que aquesta obra no continuï treballant en aquestes condicions.

Altres petites cosses que m’han passat… La caméra que vaig comprar está defectuosa (entra pols al objectiu) i la he de canviar, pero no aconsegueixo que m’enviïn una ni tant sols treballant en una botiga de foto… Patétic. Dissabte vaig tenir un atac sincronitzat de mosquits, que no em van deixar dormir, i que fins i tot em van perseguir fins al metro. I avui, per acabar d’arrodonir la setmana, m’he carregat un pantaló nou que estrenava, dels de la venta… però al final aixó sembla lo més tonto de tot.

Ara vaig a dormir, que fa dies que no dormo com cal. Bona nit.

 Ja la tinc.

La vaig comprar dilluns. Ja he fet casi mil fotos. Evidentment cap de bona, només proves de controls, macro, colors,… demá m’escaparè una estoneta a probar-la. Potser vaig a la platja. A veure si fa solet com avui.

Aquest cap de setmana he estat provant la nova Sony H9. M’encanta. Sí, sí, ja sé que hi ha la creença popular que de que sony no es una marca apropiada per un bon aficionat a les fotos. Però m’encanta. Supera a la que ja tenia (la F707) en el zoom, amb un impresionant 31-465, amb estabilitzador (que es nota, no com amb altres compactes que he probat), i en el pes. Ha empitjorat en alguns aspectes, com per exemple en els controls, que no son pensats per gent amb dits “morcillones” com els meus. I en que per afegir objectius s’ha de posar un adaptador de lents bastant aparatós. Tot i així m’ha agradat molt.

A part del que ja he dit (15x óptic), estabilitzador òptic molt bo, i poc pes, té funcions manuals (evidentment), pantalla de 3″, nightshot, bateria de liti, i es molt rápida disparant.

Avui per fer unes proves he pujat al Tibidabo (quants records!). He fet algunes bones fotos. La camera ha respost molt bé. Demà m’hen comrarè una, que la d’avui no era meva. Aquí un deixo un enllaç per que les xafardeixeu si voleu (cal estar registrat a Google, però val la pena).

TIBIDABO

A continuació dues fotos per que en comprobeu la efectivitat del zoom. A la primera foto, si us fixeu, veureu un puntet negre, que es un avió. Des del mateix lloc, un segons després, amb la mateixa camera he fet la segona foto.Increible. El més increible es que les fotos estan fetes sense trípode ni res. Amb el meu pols de lladre de panderetes… I una de la lluna de dissabte, també sense tripode.