Aquest cap de setmana ha estat bé.

Divendres doble concert; Yeah! y Al margen. Va estar molt bé. Una miqueta curt. La nit va passar molt rápid. I com el concert era una miqueta lluny vem haver de currar-nos uns entrepans en mitg del carrer. Molt bé, molt divertit. A les fotos veieu al Frank i al Jordi en acció.

 I ahir Sant Joan. Un Sant Joan una miqueta light, pero molt bona. Primer un soparet preparat pel Jordi amb molt de carinyo, amb postres especials i tot. Despres vem sortir a tirar alguns petards i a fer soroll al carrer, que ens agrada molt. I més tard vem anar per la zona del Forum a una festa que havien preparat uns amics del Frank. No estaba malament, si no hagués estat per que era tard i tenia tanta son que m’estaba quedant adormida.

Avui dia tranquil, dormir i descansar tot el dia. I demá a treballar… fins dilluns que ve sense parar. Però si tot va bé, dimarts i dimecres anirem a Port Aventura. Dragon Khan… alla vaig.

Pi, pi, pi, pi, piiiiiii…. es com sona una pila de tdis en inventari. Bueno, la part bona, es que ara ja no hi tornem fins d’aquí a uns mesos (no tinc clar si sis o dotze). La part dolenta es que aquest cap de setmana es la revetlla i jo doblo. (Buf). I el cap de setmana vinent, per alguna extranya raó que desconec (i segurament fins i tot alguns dels meus jefes) obrim botiga, i a mi em toca (com no) pringar.
Així que de pujar a les Borges com tenia pensat, res de res. Entre el catàleg, la venta, inventaris, i festius, m’han fotut tots els caps de setmana que treballaba dissabte al matí.
Bueno, d’aquí a un mes vacances.

De moment, mentre no arriben, jo segueixo relaxant-me amb les meves mini-excursions per Barcelona de diumenge per la tarde. Aquest cap de setmana va tocar la zona Forum. Em va fer una miqueta de pena. Es una zona que a mi (oblidant-nos de política) m’agrada molt. Molt amplia, i colorida. Però ho vaig veure tot una miqueta descuidat.

De tornada a casa vaig parar-me a fer fotos a la torre Agbar (l’edifici modern més maco de la ciutat, especialment de nit). I a un japo que li feia fotos (que per cert em va veure i va sortir corrents).

Per cert, divertidísim fer-se fotos al reflexe recargolat de les finestres del edifici forum. Jo tinc aquesta cara?!

Per cert, divertidísim fer-se fotos al reflexe recargolat de les finestres del edifici forum. Jo tinc aquesta cara?!

Ja arriba l’estiu i un cop més el pasaré tancada a la feina… com diu la cançó que ara sona al meu ipod “No importa”.

Ja es estiu… que rápid passa el temps. Sembla mentida.
Sembla mentida que aquesta petitona ja té més de set messos. I cada día està més guapa.

Atenta, riallera, juganera i dormilega… cada día més guapa.

Molt malament! Mira que no fer-nos una foto del grup sencer…
Bueno, per corregir els nostres errors, aquí teniu la foto de grup.

La nostra orla personal…

 

*Disculpeu si algún nom no és correcte, o si algú prefereix que el cridin amb un altre nom… (Perdona Rai, cuando pueda pongo el nombre que falta). 

Un fin de semana. 20 participantes. Una casa lejos de todo. 6 habitaciones. Mucho alcohol. Juegos, música, fiesta… No, no es un nuevo reality, es el resumen de lo que ha sido este fin de semana largo.

Ha estat un bon cap de setmana, amb la gent de la feina, a Vallcebre, un poble a prop de Berga, a una caseta molt chula a un lloc idílic. Les hores ens han passat volant, entre borratxeres, resaques, barbacoa, Singstars, Buzz, Uno, fer fotos  i altres videojocs varis… , resacas, barbacoa, Singstar, Buzz, Uno y otras videoconsolas varias… (massa tecnológics, es deformació profesional).

Tot va serorganitzat per la Neus i la Laura, a qui sempre estarem agraïts. Gràcies guapes!.

Ara a descansar a dormir el que no em dormit, i a tornar a la maleïda rutina.

Aquestes i més fotos (casi totes) a http://picasaweb.google.com/olga.carrilero

2-4 juny’07 - CAL PAULÓ

Després d’un més una miqueta estresant.. marxem de cap de setmana.

Aquest mes he tingut de tot. Per començar vaig comprar la camera de fotos nova, i va sortirme malament i he estat tot el mes per poder-la canviar. Ara ja la torno a tenir. He anat de cul amb el catáleg de monedes, que per fi sembla que veu la llum i ja només queden alguns retocs finals. Maig, és, com no, el mes de la venta. Esgotadora. Peró també ja ha acabat, i aviat la cobraré… El Jordi amb el seu cólic nefritic ha estat tot el mes apalancat al sofà. La Nerea també va estar malaltona i com la Gisela estava d’entrevistes de feina a mi m’ha tocat exercir de tieta-cangur. Ara la Nerea ja està bé i la Gise ja te feina. Va haver-hi l’accident del bus, que és un dels pocs temes que queden per tancar… i a sobre de tot aixó… em va petar un boli a la butxaca i em va fer malbé els pantalons el dia que els estrenava. Quina ràbia!

Ara que sembla que tots els temes que m’han complicat la vida aquest mes i que m’han obligat a dormir poc i malament nit rera nit estan tancats… hem de celebrar-ho. I marxem de cap de setmana.
Amb els companys de feina hem llogat una caseta rural el cap de setmana (dissabte-dilluns) i anirem allà a relaxar-nos (o divertir-no, emborratxar-nos, desestresar-nos o com li volgueu dir).

Ja en tinc ganes. A veure que tal va tot i si el mes de juny em porta més alegries. (Segur que sí, ja que he de cobrar totes les feines del maig i la paga doble…!)