Ja acabo. Més de tres anys compartint el dia a dia amb uns companys genials. Encara no m’ho acabo de creure. Marxo per qué se que és el que he de fer. Que serà el millor per mi. Pero en el fons em sap molt greu. Es una sencació una miqueta contradictoria. Ara toca agafar forçes per començar amb ganes, amb molta energia.

Que ningú no s’oblidi. El dia 20 fem el sopar de comiat.

Entrada el 7 Octubre 2007 a les 5:45 pm a la categoría Vida quotidiana. Pots subscriuret via RSS 2.0. Pots fer un comentari, o un ellaç desde la teva web. Els teus comentaris apareixeran inmediatament, però em reservo el dret de esborrar comentaris inapropiats.