Avui es un gran dia.
Avui es fa la festa d’aniversari de bodes dels tiets (Carmencita i l’Eduardo), que fan, ni més ni menys, 60 anys de casats. Bufff… quina paciéncia, i que admirable.

Per la ocasió hem fet un fotomuntatge, que és un arbre genealógic, de pollets, que ha quedat molt divertit. N’hem enmarcat un per ells i per la resta de convidats en regalem un embolicadet, en un rotllet. Espero que agradi a tothom. Cosa complicada, per que som més de 50 persones.

A la part del darrera hi ha l’esquema, per si de cas algún no te clares les relacions familiars. Que segur que li pasa a més d’un.

He de dir, que la part més maca del muntatge i que li dona aquest toc tant divertit, que són els pollets els ha fet la genial ilustradora Alla González. ¡Grácias guapa!

Ja s’han acabat. L’any vinent més.

La segona part va ser Galicia, Pentes, es clar. Aquest any hi havia el bateig de la meva fillola, la Irene. I la resta de dies, no hem fet gran cosa, una miqueta de festa (sense passar-se), una miqueta de passeig (sense passar-se), i menjar, en aixó si que ens vem passar, i es que Galicia es aixó, molt menjar.

La tercera (i última part), van ser les Borges. Amb tota la familia. Tanta gent en aquella casa…!!!! (com diria el meu papa).
Peró molt bé. La casa cada dia es més maca, i casi qeu ara em comença a semblar d’una mida decent. Suposo que es va perdent el record del que teníem abans…

Ara ja he tornat a la feina… aquesta meravellosa feina que m’aboserveig (especialment els caps de setmana). I ara a preparar, com sempre, a correcuita, el póster-arbre genealógic de la familia, i la formació de mp3 per al taller tecnológic.

Aquí queden algunes fotos del estiu…

Després de pasar varis dies sense llum, vem decidir marxar d’aquesta ciutat-caos, en que estabem ficats. Sí, d’acord les vacances ja estaven planeixades i fins i tot casi pagades dies abans, però dit així queda molt més interessant. Vem passar tres dies sense llum, i al barri encara hi ha qui te problemes a conseqüéncia de l’apagada.

Vem fugir a Tarragona, prop del Delta del Ebre, a un hotel a l’Ampolla. Ple de piscines i on no es podia fer res més que descansar (i fer esport, cosa que va quedar casi instantáneament descartada). Ho hem passat molt bé i hem descansat molt, menjat bastant i fins i tot fet alguna que altra relació social (no s’en pot dir amistat a una relació de cinc dies).

Vaig aprofitar a fer alguna bona foto d’espiadimonis (libel·lules), ja que allà n’estava ple. Es clar, s’alimenten de mosquits, que també eren força abundants, i força malparits, dit sigui de passada.

 

I dilluns, comença la segona part de les Vacances. A Galicia, a Pentes. Aquest any toca el bateig de la Irene, que serà la meva fillola. Uns quants dies més per no fer res. Llegir, fer sudokus, autodefinits, dormir i veure la tele tot el dia. Galicia m’aborreix bastant, però el cert es que aquest any tinc tantes ganes de no fer res, que fins i tot podriem dir que no em fa mandra anar-hi. Llàstima de les dotze interminables hores en autocar per arribar allà. 

Mal de cap, estomac fluix, cansament, son,… son el resultat de sortir de festa. Estic poc entrenada. Però va valer la pena. Vem anar a sopar, amb espectacles erotic-festius (espectacle en conya, res de boys), sangria y cava, després a la discoteca, a ballar mentres una pila de pops ens perseguien (fins i tot a mi). Així anirien.

M’ho vaig passar molt bé, i em sap greu no veure més sovint a la Vane. Ara em penso que feia casi tres anys que no ens haviem vist. Increible. La festa va ser la típica festa amb polletas al cap i la banda d’honor de “Almeja de plata” per la Vane. El que jo tant em temia, però un cop superada la vergonya inicial, vem riure com boixes.

Genials els dos dies que vem passar a Port Aventura. Genial l’hotel, i més genial encara lo de no fer cues. En algunes atraccions hi havia cues de més d’una hora i mitja. I jo saltantme-la tota. Que malament em miraba la gent de la cua!. Si torno a Port Aventura, serà sens dubte si tinc lo de no fer cues.

No vem poder pujar al furius bacó, per que hi habia problemes amb el temps (molt de vent, i eléctrics. A més a més en aquesta atracció encara no han implantat lo de no fer cues… així que vem passar de tot. Vem pujar a totes les atraccions importants, vem veure alguns dels millors espectacles, vem menjar bé, vem dormir molt, vem utilitzar la sauna i el jacuzzy del hotel,… total, que ho vem passar molt bé. Molts diners, però va valer la pena.

I avui, per fi, he estrenat el bicing. Feia dies que m’havien d’enviar la tarja, i al final he anat jo a buscar-la. Però m¡ha agradat. He trigat tant com amb el metro (he fet el trajecte pg. de gracia/gran via a valencia-dos de maig). Però ha estat bé. Tot i que la bici trontollava una miqueta. Em sembla que al final si que ho faré servir.

En menys d’un mes… vacances. I ara, per anar obrint boca, unes minivacances.
Dos dies de luxe a Port Aventura. A disfrutar del sol, la diversió, i la calma, que espero que ens ofereixi el hotelet on dormirem demà. Te bona pinta.

  *Foto robada

Ja en tinc ganes. Quan torni ja us ensenyarè alguna foto (si tinc temps de fer-ne).

I per l’agost, una miqueta de Galicia, i qui sap, potser una miqueta de Lisboa. Dilluns començo a planejar-ho.

Aquest cap de setmana ha estat bé.

Divendres doble concert; Yeah! y Al margen. Va estar molt bé. Una miqueta curt. La nit va passar molt rápid. I com el concert era una miqueta lluny vem haver de currar-nos uns entrepans en mitg del carrer. Molt bé, molt divertit. A les fotos veieu al Frank i al Jordi en acció.

 I ahir Sant Joan. Un Sant Joan una miqueta light, pero molt bona. Primer un soparet preparat pel Jordi amb molt de carinyo, amb postres especials i tot. Despres vem sortir a tirar alguns petards i a fer soroll al carrer, que ens agrada molt. I més tard vem anar per la zona del Forum a una festa que havien preparat uns amics del Frank. No estaba malament, si no hagués estat per que era tard i tenia tanta son que m’estaba quedant adormida.

Avui dia tranquil, dormir i descansar tot el dia. I demá a treballar… fins dilluns que ve sense parar. Però si tot va bé, dimarts i dimecres anirem a Port Aventura. Dragon Khan… alla vaig.

Pi, pi, pi, pi, piiiiiii…. es com sona una pila de tdis en inventari. Bueno, la part bona, es que ara ja no hi tornem fins d’aquí a uns mesos (no tinc clar si sis o dotze). La part dolenta es que aquest cap de setmana es la revetlla i jo doblo. (Buf). I el cap de setmana vinent, per alguna extranya raó que desconec (i segurament fins i tot alguns dels meus jefes) obrim botiga, i a mi em toca (com no) pringar.
Així que de pujar a les Borges com tenia pensat, res de res. Entre el catàleg, la venta, inventaris, i festius, m’han fotut tots els caps de setmana que treballaba dissabte al matí.
Bueno, d’aquí a un mes vacances.

De moment, mentre no arriben, jo segueixo relaxant-me amb les meves mini-excursions per Barcelona de diumenge per la tarde. Aquest cap de setmana va tocar la zona Forum. Em va fer una miqueta de pena. Es una zona que a mi (oblidant-nos de política) m’agrada molt. Molt amplia, i colorida. Però ho vaig veure tot una miqueta descuidat.

De tornada a casa vaig parar-me a fer fotos a la torre Agbar (l’edifici modern més maco de la ciutat, especialment de nit). I a un japo que li feia fotos (que per cert em va veure i va sortir corrents).

Per cert, divertidísim fer-se fotos al reflexe recargolat de les finestres del edifici forum. Jo tinc aquesta cara?!

Per cert, divertidísim fer-se fotos al reflexe recargolat de les finestres del edifici forum. Jo tinc aquesta cara?!

Ja arriba l’estiu i un cop més el pasaré tancada a la feina… com diu la cançó que ara sona al meu ipod “No importa”.

Ja es estiu… que rápid passa el temps. Sembla mentida.
Sembla mentida que aquesta petitona ja té més de set messos. I cada día està més guapa.

Atenta, riallera, juganera i dormilega… cada día més guapa.

Molt malament! Mira que no fer-nos una foto del grup sencer…
Bueno, per corregir els nostres errors, aquí teniu la foto de grup.

La nostra orla personal…

 

*Disculpeu si algún nom no és correcte, o si algú prefereix que el cridin amb un altre nom… (Perdona Rai, cuando pueda pongo el nombre que falta).